Over 10 years we help companies reach their financial and branding goals. Maxbizz is a values-driven consulting agency dedicated.

Gallery

Contact

+1-800-456-478-23

411 University St, Seattle

maxbizz@mail.com

combat aeri

El primer combat aeri amb l’aviació alemanya al front del nord

Quan es va produir el primer bombardeig de Bilbao, el dia 25 de setembre de 1936, nosaltres ja estavem a l’aire, volant cap a Salinas al sector d’Àlava. Es tracta d’un objectiu situat sobre la carretera Vitòria-Vergara, a uns 23 km. de la capital alavesa. Seguim la ruta clàssica de la carretera Bilbao-Vitòria, fins arribar a l’alçada de Villareal d’Àlava, on vam girar a l’esquerra per buscar una carretera. Hi havia núvols i la visibilitat no era gaire bona. Miro amb més atenció i veig dos punts. No hi ha dubte que son dos avions i, a més, enemics, doncs vénen de Vitòria. Quan es van apropant, distingeixo la silueta dels típics avions de caça. Immediatament faig la senyal d’avions enemics, indicant la direcció en la què van. Preparo la metralladora i em disposo a defensar-nos el millor que se. Però, per sort, encara no ens han vist. El meu company gira amb gràcia i es fica dins un núvol. Quan en sortim, ja els hem perdut de vista.

Quan arribem al camp ens trobem que tothom està nerviós. Tothom parla del bombardeig de Bilbao, que s’ha pogut seguir al detall des del camp. Discutint sobre quins caces podien ser els responsables (no sabíem res de caces alemanys). A la tarda tornem a sortir, amb Elgoibar com a objectiu. Surt tota l’esquadrilla, doncs no es volen deixar avions al camp per si hi ha un bombardeig. Quan tornem, en efecte, trobem el camp bombardejat i un mecànic mort.

El matí següent, el dia 26 de setembre, canviem d’objectiu. Els núvols segueixen al cel, així que ens veiem obligats a sobrevolar prop de les muntanyes. No veiem cap avió enemic. El dia següent si que trobem els tres caces del dia anterior, quan tornavem de la missió. Els veig arribar contra nosaltres. Aviso als meus companys i preparo la metralladora, preparat pel què hagi de venir, per defensar la meva voda i la dels meus companys. Aconsegueixo veure la cara del pilot enemic. Crec que fins i tot somriu.

Quan va acabar la guerra vaig aconseguir saber les característiques d’aquells avions. Lluny d’estar del cert, no vaig combatre contra avions italians, sino contra avions alemanys. Eren tres caces Heinkel He-51, pilotats per alemanys, que formaven part del que seria la Legió Còndor, a la que es van integrar a finals de novembre. Era la primera esquadrilla de la Legió Còndor a Espanya. En un llibre que vaig trobar, referent a l’aviació alemanya, s’explica que durant els primers dies de la rebel·lió feixista a Espanya, es va demanar a centenars d voluntaris alemanys que anessin a combatre a Espanya. S’explica des d’on van sortir (Hamburg) i quin material militar portaven (sis caces biplaça Heinkel He-51). També s’explica com varen arribar a Cadis el dia 7 d’agost, que van desembarcar i organitzar dues esquadrilles. S’explica també com varen intervenir activament a les primeres accions de l’Aviació dels rebels des del 25 d’agost. Es diu que el 23 de setembre es traslladaren a Vitòria per actuar com a recolzament dels bombarders de Bilbao el 25 i 26 de setembre. En aquell llibre s’especifica el nostre encontre, entre les dues aviacions. S’especifica que varen veure tres bombarders i que volen presentar batalla, però, més tard, no ens troben. Tornen a la base alemanya i s’enlairen més tard, igual que nosaltres. És llavors quan sí que ens trobem. Ens persegueixen i comencen a disparar-nos, mentre els seus companys evolucionen al nostres voltant. Apliquen el codi usualment seguit pels caces de deixar a cada pilot amb la seva presa mentre la situació no es torci i obligui als altres a treure’s d’una hipotètica mala situació.

Les metralladores fumegen escupint rajos incandescents, que marquen la seva trajectòria. Reconeixem uns i altres perquè el seu so és més greu que el nostre. No tinc temps de tenir por, després vindrà la reacció però per ara és o ell o jo. S’apropen les ràfegues dels avions atacants. Veig el canons traient ràfegues de foc i em causa una impressió indefinible, de sorpresa.Bales traçades a mig metre de distància que passen per la meva esquerra.

La boca crispada sobre el disparador, la boca tancada, concentrant-me en les accions que haig de fer, procuro afermar la punteria i durant uns instants tinc el morro de l’avió atacant, un disc brillant. Disparo i espero que alguna de les meves bales l’hagi donat. Les cames en flexió per acomodar-me als bruscos moviments de l’avió. El combat prossegueix. Cada segon que passa ens apropem més a les nostres línies. A través del visor vaig veient els avions que ens persegueixen. Ens continuem disparant però sense resultat, fins que se m’acaba la munició. Penso que tant el meu contrincant com jo som novells en això del combat aeri.

L’avió dóna un fort viratge i em toca la part del costat de l’avió i el meu company comença la maniobra d’evasió, dirigint-nos ràpidament cap a terra. Mentrestant, l’avió enemic, convençut de que ens ha abatut ens deixa tranquils, doncs ens veu amb la metralladora apuntant al cel i en una situació forçada. L’altre company, després de fer un parell de maniobres, se’n va cap a terra. També es dóna per abatut. Així ho especifiquen els informes de l’enemic.

Revisant el nostre avió trobem vint-i-sis impactes de bala en el pla interior esquerre, que no afecta cap part vital de l’avió. Suposo que deuria ser aquella ràfaga que vaig veure passar tant de prop.

Un company, en José Ribera, m’explica la seva aventura en aquell primer atac de caces alemanys de la Aviació dle Nord: “Quan en van atacar a mi, vaig veure com el caça cada vegada se m’apropava més i més. Quan vaig poder veure que m’anava a disparar, que m’estava apuntant a la cua, vaig apretar el peu a fons i el vaig esquivar. Em vaig escapar entre els núvols, amb el meu company observador amb una ferida de bala al coll i el dipòsit de benzina perforat per una banda…”

Fragment del capítol V de Una escuadrilla de Alas Rojas en el frente de Euskadi, del llibre La aviación en Catalunya en los primeros meses de la Guerra Civil de l’autor Juan J. Maluquer Wahl, company.