Over 10 years we help companies reach their financial and branding goals. Maxbizz is a values-driven consulting agency dedicated.

Gallery

Contact

+1-800-456-478-23

411 University St, Seattle

maxbizz@mail.com

homenatge anglesola

Homenatge a l’aeròdrom d’anglesola

Va ser a finals de març de 1938, durant els preludis de la Batalla del va riure Segre i quan les poblacions de la zona sofrien reiterats bombardejos de la Legió Còndor, quan la segona i quarta esquadrilla de «Xatos» de Leopoldo Morquillas i Ladislao Duarte van aterrar en aquest camp fins ara oblidat malgrat trobar-se a menys d’un quilòmetre de la població. Passats 84 anys aquest espai s’ha recuperat per a la Memòria després de la jornada que vam viure el passat 10 d’abril, tan emotiva com productiva per al coneixement històric.

La simbiosi de ADAR amb l’associació d’historiadors del ponent català; Grup de Recerca de Terres de Ponent (GRTP) i l’entusiasta suport a la iniciativa de l’alcaldessa Carme Miró i el seu primer tinent d’alcalde Enric Valls al capdavant de l’Ajuntament d’Anglesola, van incentivar temps enrere a estudiar amb detall la ubicació i extensió del camp i el que potser és més important, aflorar vivències dels aviadors que allí van estar i de la població que els va acollir.

 


Les fotografies arxivades pel SHYCEA que la Legió Còndor va prendre d’aquest aeròdrom, degudament acoblades a les imatges zenitals que proporciona Google Earth, han permès definir amb bastant precisió el seu perímetre. D’altra banda, documents procedents de l’espionatge franquista van posicionar la caseta de comandament en l’extrem nord-oest de les pistes, sent aquest punt on ha quedat emplaçat el monòlit memorial que incorpora la silueta en ferro del camp sobrevolat per tres Xatos, també els logotips de les tres entitats autores de la iniciativa.

Aquest va ser el punt de trobada i d’inici de la jornada al qual van acudir tant veïns de la població com d’altres pròximes d’alguna manera implicades com l’alcalde de Bellpuig, on també va radicar un important aeròdrom en el qual van assentar pilots com Claudín, Zarauza o Syusyulakov i que entenem també hagués de recuperar-se per a la Memòria.

Van ser presents membres de ADAR encapçalats per Jaume Mata i Antoni Valldeperes, els historiadors David Gesalí i David Íñiguez i familiars d’aviadors com Miquel Comas, Manel Pinar, Maria José Viñals, Xavier i Lluís Orozco. Tots lamentem l’absència justificada del bon amic Toni Vilella fill de cap de mecànics.

Van realitzar parlaments l’alcaldessa, el president del GRTP Miquel Torres i el president Mata en nom de ADAR. Va tancar l’acte Xavier Balcells; president del Consell Comarcal, havent mostrat tots la seva satisfacció i manifestat el compromís de perseverar en el coneixement d’aquesta part de la història desconeguda per ocultada.

Després la comitiva es va desplaçar fins al cementiri de la població on es va retre homenatge a Benjamí Alcanyís Fernández; sergent bombarder de la segona esquadrilla de «Natachas» al qual el dia 24 de maig va veure’s abatut per un antiaeri en el cel de Balaguer. Francisco Palma, pilot de l’aparell, va aconseguir aterrar-lo a Anglesola amb greus cremades a la cara.

Alcañíz va ser enterrat en un nínxol cedit per una família de la localitat i sepultat per una làpida que es troba en perfecte estat de conservació, mostrant exquisidament llaurada l’estrella de cinc puntes i en la qual es llegeix: «Muerto ante el enemigo luchando por la libertad de España». Sobre la làpida de la tomba s’hi va fixar una placa commemorativa en marbre negre que incorpora un retrat de la pilot.

Durant l’acte, van prendre la paraula membres de les tres entitats organitzadores de l’homenatge i es va revelar el misteri del bon estat de conservació de la làpida ja que l’esperable és que hagués estat destruïda en la postguerra com va passar amb la immensa majoria de làpides de republicans. El fet és que en el seu moment l’enterramorts la va ocultar amb una capa d’enguixat i ja en temps de democràcia el seu successor, coneixedor del fet, la va tornar a deixar al descobert.

Va ser Davíd Gesalí, historiador de ADAR, tan coneixedor del que van ser els «Natachas» el que va explicar l’origen de la fotografia reproduïda en la placa commemorativa. Li va ser lliurada per Héctor de Diego, company de Alcañíz, en agraïment per la seva atenció als avatars de la seva esquadrilla que va reproduir en un llibre.

Durant l’ofrena floral van commoure les notes de la popular «The Red River Valley» interpretada a l’harmònica per un espectador i es va tancar l’acte amb la lectura d’una poesia.

La comitiva es va dirigir llavors a la seu de la jornada on a partir de les 12 del migdia i fins a les 7 de la tarda es va celebrar la reunió de les entitats ADAR-GRTP i l’exposició de molt interessants presentacions. Qüestió remarcable és que aquesta activitat es va celebrar en el popular restaurant «Cal Marina», el mateix espai on llavors es reunien els aviadors i personal del camp i que, a part d’operar igualment com a bar-restaurant, va ser també sala de cinema, hospital de guerra i fins i tot presó. El marc de la reunió fou encara més emblemàtic quan vam conèixer que Francisco Palma, el pilot del «Natacha» d’Alcanyís, va establir amistat amb Dolors, la bonica jove propietària del local. A ella li va donar com a record una fotografia, una fotografia icònica que la majoria dels nostres lectors hauran vist en múltiples ocasions ja que sol utilitzar-se per a explicar el funcionament del sistema d’arrencada Hucks.

En el transcurs de les presentacions els membres de ADAR van tenir ocasió d’explicar la seva labor de recerca històrica, la salvaguarda de documents i la dedicació a la dignificació de les tombes d’aviadors caiguts, especialment la dels oblidats pilots soviètics, igualment l’operativa dels aeròdroms en general i el d’Anglesola en particular. No ens oblidem dels mecànics. Durant el dinar es va continuar projectant un carrusel d’imatges en la qual fins i tot sense paraules es va evidenciar l’encomiable tasca d’aquests membres de l’aviació.

Els ponents locals ens van transmetre interessant documentació referent a episodis viscuts en aquella zona. Sobre la guerra aèria i els bombardejos soferts per la Legió Còndor i la Aviazione Legionària però també sobre interessants aspectes en terra com la construcció de la línia de fortificació coneguda com L2 o l’encant de la ruta pedestre seguint les fotografies de Endre Ernő Friedmann i Gerta Pohorylle, moment en els quals certament alguns vam ser coneixedors que aquest va ser el duo que va actuar amb el pseudònim masculí de Robert Capa.

Al tancament de la jornada tots els presents ens conjurem per a trobar el parador de la família de Benjamín Alcañiz Fernández o si més no la població de la qual era originari ja que no disposem de dades en aquest sentit. Agrairem que se’ns faci arribar qualsevol informació referent a aquest aspecte. Després de la inauguració del monument a Joan Comas en Els Monjos, plantejarem també futures actuacions en els aeròdroms de Bellpuig i Agramunt molt pròxims a Anglesola.

Lluís Orozco