Over 10 years we help companies reach their financial and branding goals. Maxbizz is a values-driven consulting agency dedicated.

Gallery

Contact

+1-800-456-478-23

411 University St, Seattle

maxbizz@mail.com

avió bf 109

Memòries d’un Novato sincero

Havia tornat de Rússia, com a observador d’aeronau. Tanmateix, els comandaments de l’Aviació Republicana creien menester que renovés el títol en una acadèmica espanyola. Així fou com vaig ingressar, el gener del 1938, a l’Escola d’Observadors de l’Aire, ubicada a Los Alcázares, Múrcia. Sens dubte, una de les millors acadèmies de l’aire de la II República Espanyola. 

A Los Alcázares, vaig seguir un curs complet d’observació d’aeronaus. Juntament amb els coneixements i pràctiques adquirides a Rússia, va propiciar que sortís ben preparat per la missió de guerra a l’aire. 

Finalitzats els cursos i després d’una breu estança a Los Alcázares, on amb la graduació de Sergent vaig fer varis serveis, entrenant amb instrucció militar i cultura física als nous reclutes, va arribar la trucada que em permet incorporar-me juntament amb cinc companys més al Grup 30 de Bombarders Lleugers (Natatxes). Macià, Reig i Puig varen ser a la 1ª Escuadrilla, i Lejárrega i jo a la 4ª. En Sànchez a la 3ª. Aquest fou l’ordre de classificació  al finalitzar el curs, i així varem ser els sis primers en marxar cap a les unitats de guerra. 

Eren els inicis de la forta ofensiva republicana, al front d’Extremadura, quan a la 4ª escuadrilla se’ns va incloure la matinada del següent dia de la nostra arribada al pròxim servei de bombardeig i reconeixement. Seria el nostre bateig de guerra! Havia efectuat el meu bateig de l’aire a Rússia, però ara seria jo l’encarregat de llençar les bombes i protegir-me dels possibles atacs enemics. Aquella nit em va envair una estranya emoció, però vaig dormir, tot i que a la primera trucada de l’alba em vaig posar dempeus i ja estava amb l’equip d’aviació preparat i llest per ser traslladat a l’aeròdrom. 

El meu pilot d’aquella primera sortida a Extremadura fou el company Sánchez. Els observadors volavem quasi sempre amb els caps de patrulla, però tenint en compte que érem novells, el capità Hernández Chacón va considerar que posar als novells en avions al centre de l’esquadrilla seria una bona idea, per major protecció de tots. 

Vam arribar a l’avió i el pilot Sánchez, ja veterà en el camp de la guerra aèria, em digué: “tú, en aquest primer vol al front de guerra, no et preocupis ni de la navegació; ni dels càlculs; ni de res. La teva missió ha de ser familiaritzar-te amb els aparells d’abord, llençar les bombes quan el cap d’observacions les llenci, i vigilar l’espai aeri per si ens ataquen els caces enemics.”

Pujo al R-Z, provo l’ametralladora de la torreta, em poso còmode i m’ajusto el paracaigudes. L’hèlice comença a moure’s i em distreu. El motor comença a bramar y els mecanismes comencen a funcionar. El Nataixa comença a volar desafiant la naturalesa. Ja estem volant. i formem l’escuadrilla en cunya. La meva brúixola senyala rumb oest i miro el cel on no hi ha res més que nosaltres. 

Després d’una navegació suau, recollim el caça de protecció a Almodovar del Campo. Aquesta protecció em reforça la meva seguretat. Segueixo observant el cel amb intensitat en totes direccions. Hem arribat al front! Els antiaeris, desconeguts per mi, comencen a esclatar a diferents alçades, passen volant i escampant núvols negres per tot arreu. Noto que ens caiem? No. Son sotracs que es produeixen a l’atmosfera, llenço les bombes i piquem, seguidament, amb un viratge agressiu a alta velocitat. Aquella velocitat! No obstant, seguim en formació. 

Salvats els antiaeris, llançades les bombes, i complert l’objectiu tot vencent la por davant el perill real, em concentro novament en observar el meu entorn, fins el punt d’arribar a vomitar sense que els meus companys se n’adonin. 

Aquesta va ser la meva primera visita al front de guerra i el meu bateig militar. Mai més em vaig sentir marejat, però la por si que es repetiria. La por es venç cumplint la teva missió d’observador republicà a la 4ª Escuadrilla fins l’entrega a Barajas al final  de la Guerra Civil Espanyola.

—–
Luís Negra Escuder

La vella aviació!

Seria interessant parlar sobre alguns dels avions més representatius del bàndol sollevat, contra els que varen haver de lluitar els aviadors republicans. El valor d’una victòria sempre sol anar de la mà  del material humà i armamentístic del què disposen ambdós bàndols. Avui us presentem l’avió caça alemany Messerschmitt BF 109…

Corria l’any 1933 quan el Ministeri de l’Aire del Reich alemany convoca un concurs per proveir a la Lutwaffe alemanya d’un modern avió caça monoplaça. En aquella època, la Henkel ja feia temps que estava projectant un avió d’aquestes característiques, el qual van anomenar He 112. Els encarregats del projecte foren Willy Messerschmitt i l’enginyer W. Rethel, els quals van començar a dissenyar l’avió que més endavant seria el BF 109. Aquests avions, de construcció estríctament metàl·lica, eren  d’ala baixa i tren d’aterratge retràctil. De motor Rolls-Royce Kestrel. La construcció del Messerschmitt va triomfar per ser més simple i econòmica. 

La Guerra Civil Espanyola va servir de banc de proves reals per aquest tipus d’avions. A finals de novembre de 1936 desembarquen a Cadis els primers prototips del BF 109. El 10 de desembre de 1936, un d’aquests prototips pilotat per l’aviador Kley, al despegar, té una avaria al motor i queda destrossat. El pilot surt il·lès de l’impacte. Uns dies més tard, es reprenen els vols de prospecció i amb un nou prototip el Tinent Trautloft despega, realitzant vols periòdics durant uns dies, fet que permet identificar els problemes tècnics que van sorgint a mesura que es van realitzant aquestes maniobres: problemes amb el sistema de refrigeració, carburació i tren d’aterratge. Després de ser testat varies vegades, aquest prototip torna a Alemanya. 

El març de 1937 tornen aquests models BF 109, per combatre al front del nord, sobretot a la Batalla de Brunete, amb les correccions pertinents que surten del pilotatge dels altres prototips. Fins l’octubre de 1938, la Legió Còndor havia rebut un total de 52 BF 109, a més de recuperar altres avions tipus Mosca, molts dels quals serien desmantellats i enviats a Alemanya per peces. Aquesta fou una pràctica utilitzada pels dos bàndols, tant sollevats com republicans, quan aconseguien capturar un avió enemic en bones condicions. Per exemple, el bàndol republicà envia a la URSS peces aquests Messerschmitt BF 109.

bf 109

Els primers mesos del 1938 han de ser retornats a Alemanya 12 avions per irregularitats a les seves estructures i en el tren d’aterratge, quedan per aquelles dates només uns 10 avions tipus Messerschmitt. El 1938 aquests avions son enviats a la Batalla de l’Ebre i, més endavant, al front de Catalunya. Més endavant, el 1939, passaran a Madrid, on realitzaran els seus últims serveis. Quan el 1938 estalla la rebel·lió dels sudets a Txecoslovàquia, la constructora BF passa a ser la Messerschmitt A.G., i es contractaran els serveis de cinc empreses més, amb la finalitat de fer front a l’alta demanda d’aquests caces, que feien per la Luftwaffe. 

Curiositats

Els aviadors Comas i Duarte subscriuen que, observant els Messerschmitt durant els combats, varen arribar a la conclusió que semblava que els pilots alemanys refusessin el combat per la part dreta de l’avió, procurant que els combat i el viratge de l’avió coincidís per la seva esquerra. Coincideixen en que la situació de l’eix del motor en relació a la línia teòrica del vol de l’avió era d’una variació de 13º i 5 minuts, i que la última quaderna de fuselatge, en la seva part interior, portava un pes de 30 kg. El vol de posició horitzontal era correcte pel pilot, però quan feia viratges bruscos, aquest angle del motor formava un breu gir de manivela a la capçalera de l’angle que formava els eixos avió i motor, quan l’avió virava a l’esquerra. Si intentava girar dretes, es produïa una sensació molt desagradable pel pilot, fet que feia desestimar un viratge a drets, si així ho podien evitar.

avió bf 109