Over 10 years we help companies reach their financial and branding goals. Maxbizz is a values-driven consulting agency dedicated.

Gallery

Contact

+1-800-456-478-23

411 University St, Seattle

maxbizz@mail.com

avions mosca - chatos guerra civil

“Moscas” i “Chatos”, protagonistes de l’aire durant la Guerra Civil

Més coneguts com a “Moscas” i “Chatos”, el Polikárpov I-15 i el Polikárpov I-16 varen ser els principals protagonistes de l’aire durant la Guerra Civil Española. Dissenyats per l’enginyer rus Nikolai Polikárpov, ja des de l’octubre del 1936 molts d’aquests avions varen començar a fer notar la seva presència. Vinguts de la Unió Soviètica, aquests caces van suposar un bon revulsiu en la lluita contra les forces aèries de la Legió Còndor alemanya i els caces italians.

El I-16, coloquialment anomenat “Mosca” pels republicans, Rata pels soldats del bàndol sollevat o Esquirol saltador pels finlandesos degut a la seva rapidesa a l’hora d’enlairar-se i la baixa altura a la que volava, fou el primer monoplaça dotat amb tren d’aterratge retràctil. Fou molt popular a les batalles sobre Madrid i al nord de la península. En nom de “Mosca” se li atribueix degut a que aquests aparells arribaven en caixes provinents de la URSS amb la inscripció Moskva, Moscú, en rus, escrites en cirílic, que als republicans els recordava el nom de “Mosca”.

Una de les característiques principals d’aquesta aeronau fou la seva versatilitat i maniobrabilitat, en un moment on els combats a més de 200 m d’altura eren cars de veure. Els soviètics l’utilitzaren fins ben entrat el 1942, en un moment on el “Mosca” ja se situava en una posició d’inferioritat respecte els caces alemanys. Tanmateix, es mostren en aquell moment com una arma de poderosa eficiència en mans dels experimentats pilots soviètics.

Per la seva banda, el I-15, conegut com a “Chato” pel seu morro aixafat, també participa a moltes batalles de la Guerra Civil, concretament a les zones de Madrid, Terol i Jarama. Per les forces republicanes, que durant els primers mesos de la Guerra Civil disposaven d’un material inferior al del bàndol contrari, l’arribada dels “Chatos” va suposar una injecció de moral per les tropes republicanes de terra i aire, al comprovar que la iniciativa havia canviat de banda y que els pilots republicans dominaven el cel de Madrid. El “Chato” era considerat pels soldats una eina polivalent. Tant va servir per escoltar bombarders, atacar avions més grans, metrallar posicions antiaeries, o combatre de nit. Varen ser els propis soldats soviètics els que ensenyen als pilots espanyols a tripular aquestes aeronaus, esdevenint, no només excel·lents companys d’aviació, sinó també inestimables mentors. El “Chato” va destacar, sobretot, en aquesta última faceta. Desenvolupant una senzilla tàctica de caça nocturna, aquestes aeronaus varen ser molt importants pel control de l’aire durant les franges nocturnes. Un dels pilots més destacats en aquesta tasca fou l’hispano-alemany Walter Katz. Se sap per testimonis que sota les ordres de Katz, l’esquadrilla aèria agafa un pes del tot important al front català. Tanmateix, tres dies més tard d’haver ascendit a capità, l’avió de Walter Katz fou abatut l’11 de setembre de 1938, a Seròs. La tàctica de Katz i les posteriors innovacions que es varen anar treballant amb el “Chato” varen propiciar que aquest artefacte fos una de les principals armes del bàndol republicà en la lluita aèria durant la Guerra Civil.

Curiositats:
El passat 2021 un grup de mecànics de El Prat va portar al CIARGA (Centre d’Interpretació Republicana i Guerra Aèria) les ales, hèlix, fuselatge i motor d’un Polikárpov I-15. Els alumnes de l’Escola de Mecànics de El Prat es van encarregar de dur a terme la reconstrucció de l’aeronau amb tot luxe de detalls.

Els “Chatos” varen causar furor no només entre les files republicanes, sinó també dins el bàndol sollevat. García Morato, aviador de l’aviació enemiga, describía així aquest aparell: “Con referencia a los aparatos enemigos, considero que los I-15 son los más difíciles de derribar, debido a su armamento y facilidad de maniobra de vuelo…”

Destrucció d’una ciutat: GUERNICA!
Dilluns, 26 d’abril de 1937, 

La calma d’una tarda assolellada quedava trencada per un soroll distant, que, a poc a poc, s’apropa a una petita ciutat de pescadors. Quan van passar els primers avions, una descàrrega de bombes van caure sobre el lloc de forma indiscriminada, portant la mort i la destrucció a una ciutat sense defenses antiaèries. Durant tres hores d’horror una força de quaranta-tres bombarders va arrasar la major part del centre de la ciutat. Una ciutat capital espiritual del poble basc. Injusticia contra la població civil. Fou la més gran congregació d’una armada aèria duta a terme fins aquella data, i es convertí en el primer acte de bombardeig de terror dirigit estrictament  a la moral civil. Els bombardejos de Berlin, Dresden, Hiroshima i Nagasaki encara estaven per arribar […]. 

Els quaranta-tres bombarders alemanys pertanyíen a la Legió Còndor, enviada per Adolf Hitler per ajudar a Franco. En realitat, l’ordre d’atacar Guernica fou donada pel Coronel Wolfram von Richtofen, Cap de l’Estat Major de la Legió Còndor. Els documents i papers personals del Coronel indiquen que no es tenía noció  de que hi haguessin tropes a la ciutat, tot i que se sabía que n’hi havia en algún lloc de la zona. La ciutat de Guernica s’havia convertit en una “ciutat-fortalesa” per les tropes republicanes. Entre els refugiats i el moviment de població que facillità la situació de guerra arreu del territori varen fer que una ciutat que tenia al voltant de 5000 habitants el 1936 passés a acollir-ne 7000 durant el període de guerra. La incursió ordenada i dirigida pel Coronel Richthofen consití, senzillament, en un atac de terror directe contra el cor de la resistència basca. Les primeres xifres de víctimes donades per la República pujaren fins els 3000 morts, a més de centenars de ferits. Ara per ara, el govern, que resta sota el mandat del Rei Joan Carles, només admet 500 morts i 2000 ferits. La ira mundial enfront la destrucció d’aquesta ciutat i la crueltat envers la raça humana va quedar simbolitzada per una enorme pintura, feta el mateix any, per Pablo Picasso. Aquesta tela, que s’ha fet mundialment famosa, porta el mateix nom de la ciutat. GUERNICA.

 

Sulo Huhtala
Batalló MACKENZIE-PAPINEAU, Canadà.

El primer atac sobre Guernica el varen dirigir un avió alemany i tres avions italians que van despegar de Soria amb la missió de bombardejar la carretera i el pont a l’est de Guernica. Més tard fou quan es produí el bombardeig més intens, a càrrec de dinou avions alemanys. Aquests avions van descarregar bombes explosives i incendiàries, a més de metrallament a l’interior de la població. Malgrat posteriorment es digué que l’objectiu de l’operació era simplement destruir el pont dels afores de Guernica, el fet real es que tant el pont com la fàbrica d’armes, situada als afores de la població, resultaren intactes. La destrucció fou tan gran que va arribar a provocar un fum intens a tot l’espai, fet que va provocar que els últims bombardejos es duguessin a terme a cegues.

El bombardeig de Guernica va esdevenir una de les primeres proves del que s’anomena guerra total, és a dir, la voluntat de posar sobre la taula i mobilitzar tots els recursos per tal de causar el màxim de dany possible al bàndol enemic. En aquest cas, l’exèrcit sollevat, amb l’ajuda de la Legió Còndor alemanya i les forces aèries feixistes italianes, varen portar a Espanya aquesta manera de fer la guerra. La línia entre població civil i exèrcit es difumina i la rereguarda pren una importància vital, sobretot, en la desfeta psicològica de l’adversari. Seria un dels molts exemples que vindrien, posterioment, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, on la població civil en sortiria tremendament damnificada. Els civils passen a ser un objectiu més del conflicte, i, l’aviació, una eina terriblement eficaç a l’hora de propagar el terror a la rereguarda.

guerra civil, moscas i chatos